Andrés i els Gopes

Prenem moltes decisions perquè han de passar o per simple llibertat? Aquesta pregunta em ronda constantment pel cap, ja que, a vegades, prenem decisions que, evidentment, tenen clares conseqüències negatives. Tot i així, s'opta per elles. Per tant, m'agradaria aprofundir en aquest pensament. Per intentar respondre aquesta pregunta, primer hauríem de demanar-nos si el destí existeix. Després, podríem començar a reflexionar sobre la primera pregunta. D'entrada, el destí és allò que ens passa i no podem fer res per canviar-ho. Així doncs, ens podem demanar, com he dit abans, si el destí existeix o no. Des del meu punt de vista, no tot està decidit ni tampoc tenim tot el control de la nostra vida. Per començar, la mort és una condició que no tan sols els humans, sinó tots els éssers vius esteim destinats a passar. Per a aquest motiu, podríem dir que la mort sí és causa del destí, encara que això no vol dir que no puguem procrastinar-la. Per exemple, si cuides la teva salut, pos

 He triat aquesta pregunta perquè, científicament, no n'hi ha cap resposta definitiva. No hi ha  manera de saber si tot el que ens envolta és real. D'entrada, semblaria que la realitat és tot allò que existeix o que té vida. Tanmateix, aquesta és la realitat humana? El que voldria demostrar és si la vida biològica és l'única realitat, o bé si hi ha quelcom més enllà d'ella. En primer lloc, cal anar més enllà del que és la ciència, ja que, teòricament, la ciència ja té una resposta donada. Per tant, tot allò que no ho és, com els somnis que pots tenir o el que pugui haver després de la mort són elements que la ciència no ha estudiat i es desconeix si el que hi ha és real. Consegüentment, el primer argument que tinc és que, si els nostres somnis són reals, ja no podem associar la realitat amb la biologia, ja que els somnis no tenen una ciència o una evidència biològica demostrada. Per altra banda, l'experiència humana té aspectes com l'amor, l'art i totes les

El món dels somnis i de la realitat sempre m'ha generat molta atracció perquè penso que és un món del que encara podem descobrir moltes coses i que, a la vegada, ens pot ensenyar coses que no sabíem. Per aquesta raó, la tesi que vull defensar és que hem de ser capaços de diferenciar el somni de la vigília. Quan nosaltres somiam, tenim clar que en el moment del somni esteim dormint, però que de vegades se'ns genera un dubte. Semblaria, doncs, que en fer o sentir coses molt reals, s'estaria en la vigília.  Relacionat amb el tema anterior, nosaltres deixam de somiar quan començam a experimentar vivències reals i que són normals en la nostra vida. A vegades necessitem l'ajuda d'un contacte físic (per exemple, una porta) per estar-ne segurs. Per últim, els somnis solen ser molt especials i fantasiosos. Així doncs, no s'adiuen amb situacions rutinàries. Per contra, en el dia a dia hi ha patrons regulars, amb la qual viure'ls seria un senyal d'estar en vigília.

 L'ésser humà vol ser lliure per naturalesa, però el problema és que, per ser-ho, cal saber què és la llibertat. La llibertat està feta, per a mi, dels següents elements: no dependre totalment de ningú per poder complir els teus propis objectius i actuar sense tenir por a ser jutjat ni sense la pressió d'opinions alienes a un mateix.  Tanmateix, el que passa és que la llibertat moltes vegades és limitada, ja que hem de dependre d'alguns factors, com els diners per comprar alguns objectes o del clima de cara als conreus. Es tracta, doncs, de coses inevitables que expliquen per què no s'és lliure al 100 %. Malgrat açò, crec que perseguim la llibertat perquè és essencial per sentir-se bé, ja que ens permet viure com vulguem, amb les nostres pròpies creences i aficions. El que fa que moltes vegades no l'aconseguim és donar molta importància als comentaris externs, la qual cosa comporta que no t'atreveixis  a fer les coses que t'agraden per la por al què diran .

En este trabajo voy a desarrollar esta pregunta porque es una propiedad que tenemos todos, pero, en verdad, no sabemos qué es. Además, mi finalidad es defender que la conciencia es saber que estamos vivos.  Mi principal pregunta a favor es que los animales carecen de consciencia. Esto se debe a que no son capaces de procesar la muerte de la misma manera que nosotros, los humanos. La mejor manera para explicar esto se resume en que el animal sabe que puede morir, para él no es más que una consecuencia, Sin embargo, el humano sabe que va a morir , siendo justanente esto el factor diferencial entre ambos. Esto nos lleva a mi siguiento punto a favor. Los humanos tenemos la capacidad de reflexionar sobre la vida, nos pasamos el tiempo pensando sobre lo que queremos hacer o lo que nos gustaría ser. Todo esto es posible gracias al hecho de que estamos vivos. El último argumento que tengo para defender mi tesis el hecho de que tenemos la capacidad de encontrar un propósito a nuestra vida. Al

Sempre m'ha sorprès la manera com els humans intentem donar sentit a tot el que ens envolta. Quan alguna cosa inesperada succeeix, és gairebé instintiu cercar´-ne una raó, una explicació que justifiqui el fet. Aquesta necessitat ens porta a confondre la casualitat , que és un fet aleatori, amb la causalitat, que implica una relació de causa i efecte. Però, per què? Jo crec que estem acostumats a pensar que tot té una raó. Per tant, tendim a buscar patrons que expliquin les situacions que vivim, basant-nos en el que ja ha passat.  Em el nostre dia a dia, estem constantment interpretant el món a partir de les experiències passades. Quan un esdeveniment es repeteix en diverses ocasions, el nostre cervell es prepara per associar-lo amb alguna causa prèvia, establint una connexió entre els dos fets. Emperò, aquest hàbit ens pot jugar males passades, fent-nos veure una causalitat on només hi ha coincidència. És com si el nostre cervell estigués programat per trobar explicacions, fins i t

 He elegido esta pregunta porque, desde hace mucho tiempo, me la planteo, ya que constantemente veo cómo las personas dañan a otrosm incluyendo a las personas que dicen querer, lo cual casi nunca llego a entender. Creo que es importante porque a todos nos han hecho daño en algún momento, así como nosotros, en algún momento, hemos dañado a alguien, aún siendo sin querer hacerlo. Lo que sí tengo claro es que hacer daño emocional a otros es inevitable, muchas veces se hace sin querer, pero se hace. Primeramente, la comunicación a veces falla y, si dos personas no se entienden, es muy probable que se hagan daño, ya sea por algún malentendido, o por el hecho mismo de no entenderse.  Algo parecido pasa cuando dos personas tienen experiencias muy diferentes de una misma cosa. Por ejemplo, a una persona a , otra persona de la que dependía emocionalmente le hizo en su momento la ley del hielo ; en cambio la persona b , lo más cercano que ha tenido a la ley del hielo  ha sido que le ghostease  a

 La meva pregunta és Què és la felicitat?  D'entrada, la definiria com allò que ens agrada a tots o a la gran majoria. He triat aquesta pregunta perquè pot tenir diverses perspectives i diferents conceptes. Cada persona és feliç de manera diferent dels altres. Quant al meu argument, voldria arribar a saber d'on prové la felicitat i per què per cada persona pot tenir un significat completament diferent.  En primer lloc, la felicitat pot provenir d'estats emocionals que poden estar lligats a moments de benestar, de plaer, entre altres emocions. És, a la vegada, on volem arribar a través de decisions, tot i que s'hi pot arribar de forma inesperada en sentir emocions positives i/o passam una bona estona. Tanmateix, cada persona té una perspectiva de la felicitat variada, però generalment s'associa amb sentiments de satisfacció.  Quant a la recerca de la felicitat, aquesta no és un destí fix, sinó que és un procés d'apreciació que sorgeix de moments de satisfacció, b

Jo he escollit aquesta pregunta perquè moltes persones com jo creim que, en el fons, hi ha un significat dins els somnis. De fet, si somiam amb fets de la vida quotidiana, familiars, amics, lloc on hem passat, això vol dir que sí que n'hi ha un significat, encara que sigui mínim. Així doncs, vull arribar a demostrar que sí que tenen un significat, o ens volen dir qualque cosa. Primerament, com he dit abans, si els somnis no tinguessin sentit no tindrien una relació directa amb el que consideram el món real, atès que no som capaços de somiar situacions imaginàries, encara que siguin enigmàtiques.  En aixecar-nos de sobte, ja sigui per una sensació com l'estrès, ansietat o una altra sensació, sentim una inquietud que genera un malestar dins nosaltres. Per això crec que transmeten un missatge o un avís.  Per últim, normalment els somnis que tenc són problemes de la meva vida o qualsevol desig meu. Què significa açò? Doncs que una cosa en la nostra vida, encara que no sigui necessà

 Jo he triat aquesta pregunta perquè tot el tema judicial (lleis) m'interessa molt. Trob que abans la pena de mort era un càstig molt normalitzat i legal a tots els llocs del món, però, en canvi, ara és un tema polèmic. Amb aquesta pregunta vull saber per què  abans la pena de mort era legal i ara aquesta condemna està prohibida a la majoria de països del món. És just aplicar la pena de mort en casos de crim de sang? Què se'n diu a favor? La pena de mort pot frenar els delinqüents, fent que s'ho pensin dues vegades antes de cometre un crim com l'assassinat.  Al seu torn, hi ha delictes que són tan cruels que l'única forma justa de castigar l'assassí és amb la mort. Si eliminem aquests criminals, ens evitem futurs crims i es pot protegir millor la societat.  Endemés, aquest càstig assegura que els criminals més perillosos no tindran una altra oportunitat de fer mal. Si eliminem aquests criminals, ens evitem futurs crims i es pot protegir millor la societat. Tanma

 He escogido esta pregunta porque considero que da que pensar. También creo que es importante porque no hay una respuesta única, ya que cada uno tiene una opinión distinta al respecto y valores diferentes. Ahora, a donde creo que quiero llegar es: ¿somos buenos o malos? Personalmente, creo que somos ambas cosas, buenos y malos, ya que en algún momento hicimos tanto buenas como malas acciones. Nadie es completamente inocente ni completamente malvado, la gente puede cometer errores, aprender de ellos y evolucionar como personas. Para empezar, no podemos asegurar ser completamente de algún extremo u otro, sino que cada uno de nosotros crece con valores y morales diferentes. Además, si un niño es educado en base a que la violencia es correcta, crecerá con esa mentalidad, creyendo que es bueno. No se puede cambiar la manera de pensar de nadie, sólo es posible que tena otro punto de vista, pero esa persona seguramente se aferre más a sus valores y pensamientos. En conclusión, nadie es comple

Escogí esta pregunta porque a menudo me cuestiono sobre la libertad del ser humano. La considero importante porque la libertad es la capacidad de la conciencia de la persona para pensar y obrar según la propia voluntad de cada cual. Sin embargo, no somos libres en su totalidad. Digo esto porque vivmos según las reglas sociales, nos comportamos de una manera determinada porque creemos que es lo que debemos hacer. Nuestra libertad está limitada para evitar daños a los demás y a la sociedad en conjunto, mantener el orden y la estabilidad.  Afirmo lo que expongo porque si lo fuésemos, el mundo sería un caos, ya que el ser humano es destructivo por naturaleza. Para bien o para mal, el orden es un mal necesario. De hecho, la libertad ha traído consigo revoluciones y conflictos. Sin orden, la gente puede hacer lo que desee, incluso optar por el mal. Por otra parte, el ser humano tiene la libertad para establecer límites, pensar antes de actuar, aprender a tomar decisiones, practicar el autoco

 He escogido esta pregunta porque desde que soy pequeño siempre me lo he pasado bien cuando algún rifirrafe o situación violenta. La verdad es que nunca me había hecho esta pregunta, pero me parece sumamente interesante porque, si bien para la mayoría de personas no es de buen plato recibir golpes o darlos, para mí es un disfrute. Eso no significa que me guste hacer daño a otras personas gratuitamente. Por el contrario, si hay alguna situación con violencia y me tengo que defender, o a alguien que quiero, nunca me voy a echar atrás. Así pues, con esta pregunta quiero descubrir factores que influyen en una persona para que disfrute de la violencia. El primer argumento de por qué podemos disfrutar de la violencia es la expresión de emociones. La violencia puede ayudar a canalizar emociones intensad como la rabia, la tristeza, la frustración, etc. a través de la acción. El segundo argumento sería la adrenalina que nos produce ese momento violento, ya puede ser en una película, en un video

Enguany, com a professor de Filosofia a l'IES Cap de Llevant, tinc la sort de trobar-me amb un grup que estan marcats per allò que Nietzsche destacà com un dels valors filosòfics fonamentals: la vitalitat, fer de la vida un camí desbordant que no s'atura mai, essent pura creació. De fet, per pensar, cal estar en contacte amb la vida; en cas contrari, no es pensa, sinó que es repeteix el que en algun moment va ser dit i es pretén que sigui veritat incontestable. Tanmateix, la filosofia és adolescent i, en aquest sentit, no en té prou amb el criteri d'autoritat, insaciable per naturalesa i a la recerca d'un perquè . Així doncs, la filosofia es mou tota l'estona i no esdevé dogma. Si així fos, el pensament seria mort.  Benvinguts i benvingudes, doncs, al blog de filosofia de 1r de batxillerat E.