S'hauria de tornar a aplicar la pena de mort?

 Jo he triat aquesta pregunta perquè tot el tema judicial (lleis) m'interessa molt. Trob que abans la pena de mort era un càstig molt normalitzat i legal a tots els llocs del món, però, en canvi, ara és un tema polèmic.

Amb aquesta pregunta vull saber per què  abans la pena de mort era legal i ara aquesta condemna està prohibida a la majoria de països del món. És just aplicar la pena de mort en casos de crim de sang?

Què se'n diu a favor?

La pena de mort pot frenar els delinqüents, fent que s'ho pensin dues vegades antes de cometre un crim com l'assassinat. 

Al seu torn, hi ha delictes que són tan cruels que l'única forma justa de castigar l'assassí és amb la mort. Si eliminem aquests criminals, ens evitem futurs crims i es pot protegir millor la societat. 

Endemés, aquest càstig assegura que els criminals més perillosos no tindran una altra oportunitat de fer mal. Si eliminem aquests criminals, ens evitem futurs crims i es pot protegir millor la societat.

Tanmateix, què se'n diu en contra? 

Si una persona, que es creia que era culpable, és executada injustament, ja no es podrà tornar enrere. De fet, hi ha casos de persones innocents executades.+

En aquest sentit, la sang no s'hauria de pagar amb més sang, ja que l'única cosa que faríem seria continuar amb el cercle de matar. És més, es podria donar un altre càstig.

Seguint amb aquest fil, les penes de cadena perpètua són una alternativa més ètica, en tant que permet no haver d'eliminar la vida d'una altra persona.

En conclusió, exposats arguments a favor i en contra, ningú no té el dret de llevar la vida a un altre. Per això, per una banda, estic en contra de la pena de mort, però, per una altra, no. Una segona oportunitat l'hauria de tenir tothom, fins i tot un assassí. Ara bé, si després aquesta persona torna a cometre un altre assassinat, significaria que no ha après res i, en aquest cas, sí que se li hauria d'aplicar.

Júlia

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

¿Qué empuja a la gente a hacer daño emocional a otros?

 He elegido esta pregunta porque, desde hace mucho tiempo, me la planteo, ya que constantemente veo cómo las personas dañan a otrosm incluyendo a las personas que dicen querer, lo cual casi nunca llego a entender. Creo que es importante porque a todos nos han hecho daño en algún momento, así como nosotros, en algún momento, hemos dañado a alguien, aún siendo sin querer hacerlo. Lo que sí tengo claro es que hacer daño emocional a otros es inevitable, muchas veces se hace sin querer, pero se hace. Primeramente, la comunicación a veces falla y, si dos personas no se entienden, es muy probable que se hagan daño, ya sea por algún malentendido, o por el hecho mismo de no entenderse.  Algo parecido pasa cuando dos personas tienen experiencias muy diferentes de una misma cosa. Por ejemplo, a una persona a , otra persona de la que dependía emocionalmente le hizo en su momento la ley del hielo ; en cambio la persona b , lo más cercano que ha tenido a la ley del hielo  ha sido que le ghostease  a
Més informació

Per què perseguim la llibertat?

 L'ésser humà vol ser lliure per naturalesa, però el problema és que, per ser-ho, cal saber què és la llibertat. La llibertat està feta, per a mi, dels següents elements: no dependre totalment de ningú per poder complir els teus propis objectius i actuar sense tenir por a ser jutjat ni sense la pressió d'opinions alienes a un mateix.  Tanmateix, el que passa és que la llibertat moltes vegades és limitada, ja que hem de dependre d'alguns factors, com els diners per comprar alguns objectes o del clima de cara als conreus. Es tracta, doncs, de coses inevitables que expliquen per què no s'és lliure al 100 %. Malgrat açò, crec que perseguim la llibertat perquè és essencial per sentir-se bé, ja que ens permet viure com vulguem, amb les nostres pròpies creences i aficions. El que fa que moltes vegades no l'aconseguim és donar molta importància als comentaris externs, la qual cosa comporta que no t'atreveixis  a fer les coses que t'agraden per la por al què diran .
Més informació

Les males decisions que prenem són causa del destí?

Prenem moltes decisions perquè han de passar o per simple llibertat? Aquesta pregunta em ronda constantment pel cap, ja que, a vegades, prenem decisions que, evidentment, tenen clares conseqüències negatives. Tot i així, s'opta per elles. Per tant, m'agradaria aprofundir en aquest pensament. Per intentar respondre aquesta pregunta, primer hauríem de demanar-nos si el destí existeix. Després, podríem començar a reflexionar sobre la primera pregunta. D'entrada, el destí és allò que ens passa i no podem fer res per canviar-ho. Així doncs, ens podem demanar, com he dit abans, si el destí existeix o no. Des del meu punt de vista, no tot està decidit ni tampoc tenim tot el control de la nostra vida. Per començar, la mort és una condició que no tan sols els humans, sinó tots els éssers vius esteim destinats a passar. Per a aquest motiu, podríem dir que la mort sí és causa del destí, encara que això no vol dir que no puguem procrastinar-la. Per exemple, si cuides la teva salut, pos
Més informació