Les males decisions que prenem són causa del destí?

Prenem moltes decisions perquè han de passar o per simple llibertat? Aquesta pregunta em ronda constantment pel cap, ja que, a vegades, prenem decisions que, evidentment, tenen clares conseqüències negatives. Tot i així, s'opta per elles. Per tant, m'agradaria aprofundir en aquest pensament. Per intentar respondre aquesta pregunta, primer hauríem de demanar-nos si el destí existeix. Després, podríem començar a reflexionar sobre la primera pregunta.

D'entrada, el destí és allò que ens passa i no podem fer res per canviar-ho. Així doncs, ens podem demanar, com he dit abans, si el destí existeix o no. Des del meu punt de vista, no tot està decidit ni tampoc tenim tot el control de la nostra vida.

Per començar, la mort és una condició que no tan sols els humans, sinó tots els éssers vius esteim destinats a passar. Per a aquest motiu, podríem dir que la mort sí és causa del destí, encara que això no vol dir que no puguem procrastinar-la. Per exemple, si cuides la teva salut, possiblement aconsegueixis allargar la vida. Tanmateix, no sempre la podem preveure o evitar, com és el cas dels accidents.

No obstant això, els accidents podrien no ser casuals? És a dir, evidentment, podem intentar prevenir-los com, per exemple, mirar als costats abans de creuar el carrer i, mentrestant, anar amb cura. Ara bé, també pot venir un cotxe molt ràpid mentre creues i tenir l'accident. En aquest cas, podríem haver fet alguna cosa per evitar-ho? Imaginem que dos minuts abans qualcú s'ha creuat amb uns amics. Si no s'hagués aturat a saludar-los, potser no hagués ocorregut. En definitiva, els accidents no són successos que puguem evitar, ja que no són tan atzarosos com pensem, però, com són experiències que no tenim previstes, les anomenam accidents. 

En canvi, trobo que les decisions o plans que planegem amb antelació sí que són decisió nostra i fruit d'una total llibertat. Per exemple, un viatge per d'aquí a 2 mesos. Aquest, doncs, és fruit d'una decisió pròpia; en canvi, emperò, si arriba el dia del viatge i el vol es cancel·la a darrer , això és causa del destí. 

En definitiva, el destí és allò que no podem preveure si passarà, allò que passa en aquell moment i no ho teníem previst, mentre que les decisions que planejam amb antelació són la conseqüència de la llibertat. Podríem dir, doncs, que tenim llibertat per decidir i escollir el nostre futur, però si alguna cosa ha d'ocórrer, ocorrerà. 

Nayara Arguimbau 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

¿Qué empuja a la gente a hacer daño emocional a otros?

Per què perseguim la llibertat?