Quan deixam de dormir?

El món dels somnis i de la realitat sempre m'ha generat molta atracció perquè penso que és un món del que encara podem descobrir moltes coses i que, a la vegada, ens pot ensenyar coses que no sabíem. Per aquesta raó, la tesi que vull defensar és que hem de ser capaços de diferenciar el somni de la vigília.

Quan nosaltres somiam, tenim clar que en el moment del somni esteim dormint, però que de vegades se'ns genera un dubte. Semblaria, doncs, que en fer o sentir coses molt reals, s'estaria en la vigília. 

Relacionat amb el tema anterior, nosaltres deixam de somiar quan començam a experimentar vivències reals i que són normals en la nostra vida. A vegades necessitem l'ajuda d'un contacte físic (per exemple, una porta) per estar-ne segurs.

Per últim, els somnis solen ser molt especials i fantasiosos. Així doncs, no s'adiuen amb situacions rutinàries. Per contra, en el dia a dia hi ha patrons regulars, amb la qual viure'ls seria un senyal d'estar en vigília. 

En conclusió, penso que és important diferenciar el somni de la realitat i, endemés, podem trobar una sèrie d'exemples que ens permeten diferenciar-los. 

Luca Llabrés 

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

¿Qué empuja a la gente a hacer daño emocional a otros?

 He elegido esta pregunta porque, desde hace mucho tiempo, me la planteo, ya que constantemente veo cómo las personas dañan a otrosm incluyendo a las personas que dicen querer, lo cual casi nunca llego a entender. Creo que es importante porque a todos nos han hecho daño en algún momento, así como nosotros, en algún momento, hemos dañado a alguien, aún siendo sin querer hacerlo. Lo que sí tengo claro es que hacer daño emocional a otros es inevitable, muchas veces se hace sin querer, pero se hace. Primeramente, la comunicación a veces falla y, si dos personas no se entienden, es muy probable que se hagan daño, ya sea por algún malentendido, o por el hecho mismo de no entenderse.  Algo parecido pasa cuando dos personas tienen experiencias muy diferentes de una misma cosa. Por ejemplo, a una persona a , otra persona de la que dependía emocionalmente le hizo en su momento la ley del hielo ; en cambio la persona b , lo más cercano que ha tenido a la ley del hielo  ha sido que le ghostease  a
Més informació

Per què perseguim la llibertat?

 L'ésser humà vol ser lliure per naturalesa, però el problema és que, per ser-ho, cal saber què és la llibertat. La llibertat està feta, per a mi, dels següents elements: no dependre totalment de ningú per poder complir els teus propis objectius i actuar sense tenir por a ser jutjat ni sense la pressió d'opinions alienes a un mateix.  Tanmateix, el que passa és que la llibertat moltes vegades és limitada, ja que hem de dependre d'alguns factors, com els diners per comprar alguns objectes o del clima de cara als conreus. Es tracta, doncs, de coses inevitables que expliquen per què no s'és lliure al 100 %. Malgrat açò, crec que perseguim la llibertat perquè és essencial per sentir-se bé, ja que ens permet viure com vulguem, amb les nostres pròpies creences i aficions. El que fa que moltes vegades no l'aconseguim és donar molta importància als comentaris externs, la qual cosa comporta que no t'atreveixis  a fer les coses que t'agraden per la por al què diran .
Més informació

Les males decisions que prenem són causa del destí?

Prenem moltes decisions perquè han de passar o per simple llibertat? Aquesta pregunta em ronda constantment pel cap, ja que, a vegades, prenem decisions que, evidentment, tenen clares conseqüències negatives. Tot i així, s'opta per elles. Per tant, m'agradaria aprofundir en aquest pensament. Per intentar respondre aquesta pregunta, primer hauríem de demanar-nos si el destí existeix. Després, podríem començar a reflexionar sobre la primera pregunta. D'entrada, el destí és allò que ens passa i no podem fer res per canviar-ho. Així doncs, ens podem demanar, com he dit abans, si el destí existeix o no. Des del meu punt de vista, no tot està decidit ni tampoc tenim tot el control de la nostra vida. Per començar, la mort és una condició que no tan sols els humans, sinó tots els éssers vius esteim destinats a passar. Per a aquest motiu, podríem dir que la mort sí és causa del destí, encara que això no vol dir que no puguem procrastinar-la. Per exemple, si cuides la teva salut, pos
Més informació